Algú va dir alguna vegada, que les nostres empremtes no s'esborren de les vides que toquem.
Saps? jo sóc d'aquestes que sempre han dit que no estem bojos, que sabem el quevolem.
Que avui donaria el món per tu i demà ni me'n recordo.
Que tant de bo no t'hagués conegut mai, encara que saps que és la mentida més gran que puc dir, que ara blanc i després negre, però el gris no està gens malament.
Que et vull però t'odie, i que no sé pensar sense recordar-te, no sé.
Jo de vegades no reacciono, però tu ets el que s'hauria de deixar portar.
Deixar-se portar i anar a per allò que et fa feliç.
Que el temps corre massa de pressa, i l'únic que no t'agradarà de la vida és que et va a semblar massa curta.
Estas aquí per ser feliç, m'entens?
Doncs res més a dir.
