Mai hauria pensatque aquestes paraules (o unes similars, però que volen dir el mateix) sortirien de la teva boca.
Però el que has fet desprès per a que la cosa seguisca endavant, no em sorpren.
Típic de tu...
Dir una cosa i desprès no recordar-te'n...
Deixar-me en un pam de nas i fent-me il.lusions del que tu i jo podriem ser.
Tant de bo la gent amb qui he parlat tinga raó i això només sigui una màscara.
Tant de bo sigue veritat que t'agrado...
No estic segura del tot, però vuic escriure sobre tu a partir d'ara.
Vuic escriure que ens estimem i tot és perfecte...
Vuic que ens desgastem la pell...
Vuic que em facis pesigolles al coll, que em diguis que tinc molta autoestima, que em miros amb eixos ullassos i la cara de boig que tens...
Necessito que Joan tinga raó, que en veritat m'estimes, però que tens por a dir-m'ho.
Perque jo crec que m'estic enamorant de algú que nodeu pensar en mi ni una milionèsima part del que ho faig jo...