A voltes, em sent l'ésser més diminut d'aquest món, encara que sent sincera, amb tu al costat qualsevol pot sentir-se així.
Et mire amb aquest mirada de voler donar-t'ho tot... però tinc por de quedar-me en l'intent.
Perquè amb tu sent això.
Por.
Por que veiessis que soc massa poc per a tu.
Que cregues que done massa en cada moment i tu no pots correspondre'm.
Que et semble que no valc la pena, quan jo donaria mitja vida per quedar-me amb tu per sempre.
Aquí, allà o on fos.
Que et deixe d'agradar, per que les meves tonteries augmenten dia si i dia també.
Que et canses i veigues que, darrere meu, hi ha moltes més disposades a donar-te el cel (encara que jo et donés la lluna).
Que somriguesis per compromís o que els somriures arribessin a petrificar-se a cada petó.
Que no em volguessis, encara que mai m'ho diguessis.
Perquè jo estic segura, segura que ets tu, i no vull buscar més, no, avui, i sempre, aposto 11 vides per tu, i les que ja tenia gastades abans.
