en 17 D'octubre 2010
Només quan entens que l'altre és finit pots començar a somiar en la història infinita.
finit tu
finita jo.
infinit això.
He entès que no duraràs eternament, que t'esfumarás com s'esfuma la pols de la catifa al desembre, que no resistiràs l'univers.
He entès que no podem perdre'ns per sempre.
He entès que cada vegada que ens perdem ens arrisquem a no poder trobar-nos, que buscar no implica retrobar-nos i retrobar-nos no implica no tornar a perdre'ns.
finit tu
finita jo.
infinit això.
No podem continuar mirant-nos com si el temps no passés, quan passa.
No ens hem d'abandonar a la no existència quan existim.
Ni hem de sentir-nos únicament i exclusivament en el físic quan som més que això.
finit tu
finita jo.
infinit això.
Publicat a: Reflexions