La Pableta
per en 12 d'Abril 2010
1,398 Vistes

 
La major part de les cançons d'amor són plenes de mentides.
Jo intento ser honesta.
 
Però en general se sol dir el que la gent vol escoltar, per seduir-o jo què sé.
És clar que no tots estan per la tasca de creure-se-les. Però qui no ha mentit alguna vegada. Oi?


Molts comiats estan plens de promeses vanes, jo estic segura que en algunes d'elles vosaltres també heu mentit. Qui no hagi mentit, qui estigui lliure de culpa, que tiri la primera pedra.
 
Perquè els comiats tenen un protocol que fa necessari mentir per a no sentir-se culpable o responsable del fracàs que suposa que l'amor s'acabi.
 
I saben què és el pitjor de l'amor quan s'acaba?
 
Que s'acaba!
 
 
Que el temps va acabar amb les coses que havien de ser eternes.

I tot i així nosaltres intentem eludir la culpa i mentim.
 
I seguim mentint i som capaços d'anar més enllà i deixem que el nus a la nostra gola acogote el que realment sentim per no dir: "T'he volgut més que a qualsevol altra persona d'aquest món. I ja no puc sobreviure sense nosaltres, sense tu. És a dir..., em passaré cada dia mirant cap enrere, repassant els detalls dels nostres moments... No vull que siguem només records. Si us plau, no te'n vagis ...! Prometo que ... "
 
I, en canvi, diem: "No et preocupis, jo estaré bé ... El que sempre he volgut és que tu siguis feliç, a més la noia amb la que t'en vas és de puta mare" I bé, tu i jo sabem que no és cert ... ¡Ella és una idiota! I no duraran ni dos mesos, i menys tenint en compte el teu caràcter.

Però tot i així diem que és una gran dona o una bona dona, però no se sap el que un està dient ... ¿Bona dona? Ah ...! No diguis mai de mi que sóc una bona dona, si us plau.
 
Digues que sóc una bruixa, una boja, una trastornada, que ho espatllo tot, que no valc la pena, que sóc insuportable, que no tinc cap esperança en la vida ... però que sóc una bona dona ... Ni se't passi pel cap!.

I em pregunto si la portaràs als mateixos llocs on em portaves a mi, si es diran les mateixes mentides, si s'enfadaran per les mateixes coses i si el que és pitjor, ¡Si es reconciliaran de la mateixa manera! I em trenque el cap preguntant què passarà i què passarà i en fi ...

Però està bé, si ell se'n va, conreem l'odi, declarem la guerra, perquè, no ho sé, potser ens sentim millor, encara que jo crec que no.
 
Jo crec que, com totes les cançons i poemes d'amor estan plens de mentides, quan diem que ell se'n va, el que volem dir és que si se'n va, que no sigui gaire lluny ni per molt de temps.
Publicat a: Reflexions
Sigues el primer a qui li agrada això.
Maijo
es que la claves tia... la claves !! i lo que volem, es que si se'n va, que al menos se'n dono conte de que com la persona que dixa arrere no la trobarà en sa miserable vida!
12 d'Abril 2010
Albert
Quan llegisc els teus articles no sé mai que dir, perq tu ja ho deixes tot dit xD.. molt bonic, m'agrada 😃
13 d'Abril 2010