La Pableta
per en 22 Setembre 2011
1,910 Vistes

 

Sé que no sóc perfecta.

No sóc la classe de nena perfecta que segueix les normes al peu de la lletra.

Cometo els errors que mai hagis vist, ensopego 3 vegades si és necessari amb la mateixa pedra perquè ho necessito, o potser no, però m'aixeco amb dos collons.

Gairebé sempre aconsegueixo el que em proposo, i si no ho aconsegueixo, tranquil que ja ho aconseguiré.

Si estàs pensant el que jo crec... no, no et contaré tan fàcilment les meves penes i mai aconseguiràs veure plorar, mai.

Perquè com en aquest cabet es fiqui alguna cosa, difícil serà que ho aconsegueixis treure.

Sóc indecisa, atrevida, arriscada i massa dura per fora, però per dins ni t'imagines el que guardo.

Sóc com un llibre tancat que només cal mirar la portada per saber de què tracta.

Sóc...

Puf...

Com dir-t'ho?

Sóc la somiadora de la teva ment, la més idiota, a la qual no li importa esperar pels teus petons, sóc...

Sóc la persona que més et vol i et voldrà en aquest món, ho entens?

Sé que és difícil de creure, el típic tòpic d'amor, però no.

No és així, t'ho dic perquè ho sento, i saps?

Sempre que ho sento, t'ho dic, sempre.

Publicat a: Reflexions