Sóc petita.
Tinc un cor petit i a vegades em fa mal la vida si respire fort.
No aprenc, quan caic simplement m'aixeco.
Tinc seriosos problemes per estimar, per enamorar-me d'alguna cosa que no sigui un objecte.
M'enganxo als homes com a la droga, em torno addicta als dolents i al.lèrgica als que em poden fer bé.
De vegades crec que la gent no m'entén quan parlo, m'intimiden les preguntes personals.
Sóc forta, o potser només desconfiada.
He oblidat l'última vegada que la vida em va portar un regal.
Detesto la falsetat tant o més que els enterraments obligats.
Vic de casualitat en casualitat, quan s'esgoten apago les llums i descanse fins la propera.
En la meva anterior vida vaig ser escriptora, repeteixo perquè em va encantar.
I no crec als nois que diuen estimar-me si no em porten un trosset de cel.
Vaig comprovar que la respiració humana és més genial que el silenci.
I que els batecs del cor d0una persona estimada poten fer-te riure com una nena petita.
Confio en mi, i més si tinc una copa de rom a la mà.
M'agraden els meus ulls i el to de la meua veu.
Necessito als homes mentiders, em posen moltíssim
I no em marxaré sense trobar aquesta casualitat que em canviï la vida.
Penso quedar-me aquí, tota l'estona, fins que t'enamoris de mi.
