-A veure... tu saps que hi ha una teoria que diu que has d'eixir amb dotze homes per tal de trobar el teu princep blau?
-Això diuen
-Doncs es mentira
-Ja ho se, tu n'has nessecitat trenta-quatre
-No, el vaif conéixer en COU
-Que?
-Si
-No fotes...T'has enrotllat amb Don Tomàs?
-Pero, que dius?
-I que farem amb la cubana? Be, ja men encarregare jo d'ella...
-Perquè m'ho poses tan dificil?
-(Comença a ballar salsa) Haure de fer unes classes de salsa que ja ni men recorde
-Estic enamorada de tu (Ell deixa de ballar)
-Q...Que?
-T'estime
-Que m'estimes?
-Sí
-Has begut massa
-No
-Doncs, jo si. Ja no se ni el que escolte
-Sempre t'he estimat
-(Riu) Aço m'ho he de creure?
-Es la veritat
-Esclar, per aixo et cases amb aquell el mes que ve.
-Si tu m'estimessis no ho faria
-Ets la mateixa de sempre, segons bufa el vent...
-Les persones canviem
-Si, tu has canviat de parer en deu minuts, com sempre
-Per què no em creus? Saps que la nit que ens vam coneixer canvià la nostra vida.
-La meua es posa al revés
-Portava aquest mateix vestit, te'n reocrdes
-No ho oblidare mai
-No me l'havia posat de d'aleshores.
-Mira...
-De fons sonava una cançó
-Era una discoteca, que vols que sonara...LA SIRENA D'UNA AMBULANCIA?
-Era una cançó de Police, el canvi al lent. No ho recordes?
-No
-Jo et donava l'esquena i de sopte ens vam mirar
-De casualitat...
-No haviem parlat mai pero ens posarem a ballar i...
-I que?
-I tu em vas besar
-Devia ser sense voler...
-(Riu)Com si pegares segells
-Que? (Ella l'imita besant, utilitzant la llengua com si pegara segells. Ella riu) I aleshores te n'adonares que jo era l'home de la teua vida no?
-No, va ser ballan. Vaig notar alguna cosa especial ballant amb tu...
-Que et xafava...
-Ho feies tan tendramen que va ser màgic.
-Magic! Ai! Que magic que va ser! (Ella assenteix) I què passà a Aigues Vives perque canviares de parer?
-No ho se, no ho recode
-Aixi de senzill? Canviares la meua vida de dalt a baix, d'una trompada. Quan comencàrem a sortir jo pensaba que estava revivint el conte de la bella i la bestia. Tots es buraven de mi, ningu donava un duro per nosaltres pero...
-Pero vam durar sis mesos
-184 dies duant els cuals canviares el meu aspecte fisic, psiquic i quimic.
-No
-Si! La gent deixà d'esternudar quan jo passaba pel costat. Pero el mes important de tot va ser que confiares en mi.
-Si
-M'espentares a pintar.
-Perque tenies talent.
-Mentida! Jo pensaba que ho feies per mi pero no era aixi. Tu estabes buscant a algú. Algú que desconixies que no savies on estaba i en mi trobaries un exelent banc de proves.
-Ets injust
-Pero els experiments tard o d'hora s'han d'acabar i a les convivencies la senyoreta va decidir canviar el prototip ribaranc que no estaba malament, tot siga dit, per un monitor polones que pintava amb els peus.
-Era suec
-Suec! En la teua familia ho porteu en la sang.
-Atén! Que ma mare se n'anara a comptar el pa i tardara cinc anys a tornar no vol dir res.
-No. I que em dius de la teua germana?
-No tingue sort
-Ja a Australia se n'anà buscant l'home de sa vida
-Be! I allà es casà amb un cambrer que resulta ser de Catarroja. I que?
-No. I que mes?
-I que traficava amb caimants. (Ell riu) Però ella no ho sabia.
-Un exelent currículum familiar!
-Pero tot aço no te res a veure amb nosaltres.
-Res!
-A més la culpa va ser teua
-Meua?
-El numeret del suicidi va res patetic
-Em vaig beure un quilo de pintura plastica per tu.
-Mesclada amb orxata!
-Perque tinguera millor gust!
-No he vingut ací a parlar de tot açò
-Ja ho veig ja
-Per que sempre hem de parlar del passat?
- PERQUE NO TENIM FUTUR
