La Pableta
per en 5 Novembre 2014
1,632 Vistes
No hi ha cosa que ansie més que poder, algun dia, trasmetre't tot el que sento per tu d'una manera plena i sincera. M'hagradaria que algún dia poguessis compendre com d'especial és poder tenir-te al meu costat dia a dia, alegrant els moments dolents i fent encara més dolços els moments feliços.
 
Crec que mentiria si digués que no tinc por. És aquesta, la meva mania de cagar-la, la que fa que acabe trencant tot el que toco.
 
Et jure que si fos per mi, no hi hauria res en el món que pogués fer que això surti mal, de debò. Se que pot sonar un poc a xaladuria de novia enagenada per tot l'enamorament que porta damunt, però no és veritat. Sempre he tingut "l'habilitat" de ser molt cabuda, i no parar fins a aconseguir allò que crec que val la pena i, crec que t'ho he dit milions de vegades, però crec que no hi ha res que valga més la pena que fer tot el que estigui en la meva mà per a que la persona que més ha fet per mi i que més m'ha donat sentimentalment sigui feliç.
 
La veritat, se que soc un desastre. A vegades parlo més del compte i encara que no ho sàpigues, l pego un milió de voltes a qualsevol tema fins que aconsegueix treure'm la son(potser per això fins que no et vaig conèixer patia insomni). I ara, el que més por em fa es perdre't.
 
Si, ja se que de moment no hi ha cap motiu per a preocupar-se, però encara no he aconseguit arrencar aquesta part de mi. Sempre que em dono compte de que tot m'està anant bé i que no podria ser més felç, no para de rondar-me pel cap la idea de que alguna desgràcia va a succeir de manera imminent. 
 
I ara es quan tinc el cap donant voltes i més voltes. 
 
Fa molt de temps, algú que suposadament m'estimava em va dir "T'estimo, però sé que el meu futur no està amb tu" i es va quedar tan ample.
 
Però va ser llavors quan tot el meu món es va enfonsar.
 
Com pots continuar una relació sabent que no te futur?
 
Com pots, suposadament, estimar a algú i a la vegada, saber que no formarà part del teu futur?
 
Quan pots determinar si una persona serà el teu futur o no?
 
I sobretot, quina puta ment maquiavèlica pot dir-li això a la seua parella i que la seva no li trenque la cara?
 
La veritat és que últimament m'ha donat per repassar mentalment tot el que se sobre reñacions, prenent com a referent el que he viscut i el que veig al meu voltan i és ahí quan no puc parar de pensar que no vull a ningú que no fossis tu en la meva vida. 
 
Quan una veu en el meu cap em diu que no puc dir això amb sols 20 anys, quan milions de pensaments no fan més que debatre sobre si de veritat t'imagines un futur amb mi i quan la meva poca autoestima va pregonant per dins el meu cap que està bé que algunes de les persones més properes a mi tinguen algú amb qui quedar-se per sempre, però que jo no correré eixa sort.
 
I llavors jo, aconsegueixo callar eixes veus per uns moments, i me'n adono que no puc martiritzar-me pel futur, perquè no podre viure un present amb tu si només faig que obsesionar-me.
 
Se que encara ens queda molt de temps per davant i que potser poc a poc aquesta mania meua s'esvaexi, de moment, nomes volia donar-te les gràcies per estimar--me a mi i a tots els meus dimonis.
 
No hi ha cosa que em faci més feliç que saber que la possibilitat de estar amb tu tota una vida està  ahí.
 
T'estimo i intentaré estimar-te com mai ho ha fet ni ho farà ningú.
 
 
Publicat a: Reflexions