https://www.youtube.com/watch?v=OjuXHOA23Jk
https://www.youtube.com/watch?v=DfER08fhLKk
https://www.youtube.com/watch?v=6PYD_LPn3ok
Per fi he aconseguit oblidar-me de tu.
Si ho sé, van ser moments molt bonics i importants per a tots dos, però és hora de passar pàgina, i jo ho he fet.
Van ser temps molt durs per a mi, ho vaig passar realment malament.
Però saps què? No em penedeixo de res, vaig actuar com em dictava el meu cor i almenys ho vaig intentar.
Crec que no t'interessava, només t'importava el què dirien els altres... i em vaig cansar.
Em vaig cansar de esperar, vaig obrir els ulls i encara ara estic sortint d'aquell mal moment.
Malgrat tot, no et vaig a oblidar, perquè vas ser una de les persones més importants per a mi.
De fet, ja saps que els pijames i jo no som molt bons amics, però, quan el món se'm ve al damunt, em poso aquella camiseta i me'n vaig a dormir.
Si, aquella camiseta representa per a mi un temps sense problemes, sense preocupacions...
Que sàpigues que et vaig voler de veritat, cosa que tu, no vas entendre mai.
I ara no vaig a mirar cap enrere.
Sé que em vaig equivocar, però això em va dur a persones realment meravelloses.
Em penedeixo d'això.
Tot i això, no té solució.
No puc canviar el que vaig fer.
Per això no em quedaré en el passat.
Sortiré endavant dia a dia.
Lluitaré per això que m'importa i donaré suport a aquells que m'acompanyen.
Vaig a plorar, vaig a riure, a passar-ho bé.
Vaig a ballar i a cantar fins no poder més.
Aprendré dels meus errors i canviaré cada moment dolent per un somriure.
Estaré aquí cada vegada que em necessitis.
Tindras el meu muscle preparat per quan hagis de plorar i et faré riure quan menys t'ho esperis.
Vaig a canviar, a millorar tot això.
A deixar de patir per ximpleries ia començar a apreciar el que de veritat importa.
I si, encara et trobo a faltar.
Potser no de manera física, però anyore la teva olor i la teva veu.
Bé tampoc anem a enganyar-nos, trobo a faltar que em agafis, em molestes o em facis riure amb pessigolles.
No puc negar que no pensi algunes vegades en tu i en el que forem junts.
No puc negar que no recordi com m'agafaves de la cintura cap a tu i jugavem a veure qui tenia més reflexes dels dos...
Si faig com que em dones igual, no t'ho creguis, perquè has estat una de les persones més importants de la meva vida, això no canviarà en una escassa setmana, ni tampoc en moltes, és més, crec que sempre vas a ser important en la meva vida.
Vull que sàpigues que mai vas ser una càrrega per a mi, mai.
Que si algú ho va ser, vaig ser jo, que si algun tren va descarrilar, va ser el meu.
I mentre escrivia això, m'he promès no plorar i fixa't, gairebé es podria dir que ja m'he dessagnat per dins.
Potser només sigui temporal, encara que si ens parem a pensar tot és temporal perquè, tot té un final.
