Doncs no, tinc cap puta por a reconèixer que t'estimo, que t'estimo amb una intensitat malaltissa.
No m'avergonyeixo al dir que intento grabar en la meva ment cada paraula, cada caricia, cada mirada, cada somriure... encara que cada vegada que ets al meu davant i el teu alé m'acaricia les galtes el meu cervell experimenta un atordiment digne de la major droga de diseny.
No puc negar que ets el meu vici, la meva metadona, la substancia que fa que jo mateixa siga d'aquesta manera.
Tampoc m'importa que la gent es done compte de com d'embadalida que em tens, que em diga que no m'havien vist mai d'aquesta manera o que em diguen que han sentit la nostra historia comptada per mi un milió de voltes.
No puc quedar-me com una ximple mriandoun lloc fix pensant en tu, perquè sí, perquè te'm vens sol al cap, estic realment enganxada a tu.
No tinc cap por de contar punyetera veritat, a dir que no vull que em faltis mai, que jo sense tu... sense tu, doncs no, sense tu no sóc absolutament res.
No m'acollona dir que no m'imagino sense sentir el que sento, ni dir que no aguanto una puta tarda sense escoltar milers de cançons que duen grabat el teu nom, o un finde de festa sense els teus petons al nas.
Penso esperar el temps que faci falta a que te n'adones de que per tu faria les majors bogeries, aquelles que només es narren a les novel.les rosa més desgavellades.
Penso esperar ací, sentada, fins que cada mil.límetre del teu cos porte tatuat el meu nom, fins que els teus pensaments només vagen dirigits a mi.
Estaré ací pase el que pase perque me n'he adonat que amb tu vull estar tota una vida, que no vull que açó s'acabe.
Perque al cap i a la fi, si tanques els ulls amb foça i desitges alguna cosa molt fort amb tot el teu cor, s'acaba complint.
I tant me fa el que pensin, diguin que tu ets molt per a mi, o que jo sóc molt per a tu, tant me fan les opinions, me la pela, això no afectarà res, i molt menys perque ho diguin ells.
Tranquils, ho acabareu superant.