La Pableta
per en 21 Maig 2014
1,456 Vistes

Mira l'hora que és i jo sense poder dormir.

En moments com aquestos, en que hi ha alguna cosa dins meu que només fa que donar voltes i voltes, agreujant la tormenta mental ja habitual en aquest cap de pardals que tinc, m'agrada pensar(-te) encara més si puc.

Aquesta petita costum crec que la tenim tots, no? 

Imaginar, abans de dormir, tot allò que ens agradaria que passés o recordar el passat, els (b)vells temps i anar a dormir amb un somriure...

I fins i tot, algunes nits d'aquestes que t'ataquen per l'esquena, sorprendre's amb una llàgrima passejant per la cara, al recordar coses que mai s'han de tornar a treure a la llum.

Se molt bé del que parlo, hi ha un pensament d'aquests que alguna nit es cola entre els meus somnis... I llavors ja no hi ha qui pugui descansar.

No parlo del fet de perdre a algú, sino del fet de pedre's a un mateix en, com diria un bon amic meu, el noble art d'anar perdent l'orgull. Perquè si, perquè vaig arribar a ser un drap vell o qualsevol cosa inútil a mans d'algú encara més prescindible.

Però bé, jo ja te n'he fet quatre gotes d'allò i poc a poc aniràs coneixent la història...

 

(Bé, petita, crec que hauries de tornar al que anaves a dir...)

 

Tornant a parlar de tú, m'agradaria dir-te que a aquestes hores i amb aquesta situació, tu em fas somriure.

Em fas somriure al recordar el primer cop que et vaig veure, o la primera vegada que em vas besar després de dir-me que m'estimaves... 

Tu em fas feliç, vida meua. Clar i ras.

Els cors freds mai sabem com actuar en aquest casos, i sent sincera, encara no tinc ben dominada la tècnica d'estimar, però t'ho dic ara i t'ho repetiré tots els cops que faci falta: No tinc pressa, ja que tinc tota una vida al davant per perfeccionar-ho.

I si, en nits com aquesta m'agrada recordar, però també em venen al cap preguntes, d'eixes que sempre vols fer però mai t'atreveixes... 

Què vas sentir la primera vegada que em vas veure?

En quin punt vaig començar a ser important?

Quan vas dir-te a tu mateix "si, m'agrada"?

Alguna vegada t'ha fet mal alguna cosa que he dit?

Que t'irrita de mi?


Perquè no se a tu, ni a vosaltres, però a mi m'agrada descobrir aquests petits detalls, saber com em veu la gent des de fora... Conéixer més a la persona a qui penso estimar tota la vida, si ella està disposada a permetre'm-ho.

 

Perquè pot semblar-te demagògia, o jo que se, m'és igual, però ho he de dir:

Juraria que et la primera i última persona a qui estimaré d'aquesta manera.

 

Bona nit, trosset de cel.

Publicat a: Reflexions