I un bon dia, un dia qualsevol, després d'haver-me autoconvensut de que tot això d'estimar era una excusa inventada per aquells als que els fa por estar sols, vas aparèixer tu. Llavors, aquella persona que es passava les nits maleïnt les nits d'estiu, es passava les estones mortes, després de somriures i alcohol, ansian que passesen els dies, per a veure't despertar.
Va ser veure't per primer cop i començar a pensar que tu tenies alguna cosa diferent, vaig saber que series algú important.
Et vas convertir en aquesta persona que sap treure somriures fins i tot quan jo creia que era impossible.
En aquests moments, podria passar-me la vida escrivint sobre tu.
Sobre les teves ganes de fer-me feliç, sobre la facilitat que tens per a fer que les rabiete se'm passen en un moment.
I esque els teus llavis, la manera com em beses, els teus ulls, la teva mirada... tot aquets petits detalls que formen la teva manera de ser, juntament amb la teva forma de tocar-me, les teves manies, les teves pors i la manenera de fer-te riure en menys d'un minut fan que em done compte de que tu ets l'única persona que aconsegueixes fer-me mantenir viva encara que estigui plorant i cada vegada n'estic més segura que seguir sumant segons, minuts, hores, dies, setmanes , mesos i anys amb tu.
Podria escriure de moltes coses, però no hi ha millor manera d'escriure que de tu, de nosaltres, sense posar etiquetes encara que portin posades més temps del que vam crear.
T'estimo, molt.
I sé que ens esperen moltes coses i que de vegades ens costarà, que la vida no és fàcil .. però per tu val la pena.
Temps al temps i mentre passa el temps, jo vull que em vagi contigo.Te vull pel que ets, pel que seràs i pel que serem.