Et regalo un compte.
Igual que podria haver-te regalat un passeig pel parc o una carta d'aquelles amb besos.
Un gelat de gerds o un full del meu diari.
Pero no.
Al final volia que fos un conte.
No perquè m'estimis.
Ni perquè si te'n vas m'enyoris.
Tel regalaré perquè puguis dibuixar-li un cor, o perquè el llegeixis en alt al teu gat.
Para que triïs els acords, o la cançó de piano que soni de fons mentre l'estiguis llegint.
Tel regalaria perquè juguis amb ell a la butxaca del teu pantaló, mentre pensis que són les meves mans, o perquè quan t'enfadis amb mi li facis un gargot, o l'arrugis i el llencis per la finestra de la teva habitació esperant que l'atropelli un autobús.
Para que facis tres mil fotocòpies i el pegues en els portals, com les esqueles.
O per penjar-lo al teu espill.
I que et digui coses pels matins.
Per a que clavis agulles a la paraula "ulls" els dies que em vulguis matar.
El faré improvisant.
Sense saber com acabe.
Te regalaré aquesta nit.
I totes les demés.
Te regalare el meu somriure, el de tots els dies.
Fins que deixis de mirarme.
Et deixo oberta la finestra, rotllo Julieta.
Per a que et colis com els gats.
Per a que m'udolis com els llops a la lluna... I a les llobes.
Per a que em vulguis 5 minuts.
I cinc més, i cinc més...
