en 8 D'octubre 2011
-I que vas fer quan et va dir això?
-Doncs em vaig estirar al llit i mentre mirava el sostre anava repasant tots els moments viscuts amb ell i, com no, poc a poc, les llàgimes van mullarme la cara. Llavors...
-Llavors que?
-Llavors vaig alçar-me i vaig anar directament a l'armari, i vaig anar traient tota la roba, fins que vaig trobar la seva camiseta i me la vaig emprovar... necessitava la seva olor, necessitava sentir que encara estava amb mi... Necessitava sentir-lo al meu costat.
Publicat a: Reflexions