Les hores passen, els anys també.
I, amb ells, les teves ganes d'estimar-me.
M'has sabut besar com ningú, m'has destrossat com ningú.
Et voldrè sempre.
Digues el que vulguis, besa a qui vulguis.
En el fons em seguiràs buscant a mí o al que vas tenir amb mi, o al que per por no vas arribar a tenir.
Accepta-ho.
Hi ha coses que mai canvien.
Això de voler-nos estava escrit, ens voldrem per sempre, encara que no ho demostrem mai.
Viuràs la teva vida, jo viuré la meva, i sempre ens recordarem.
Avui et deixo.
Ho deixo.
No vull res més de tu, ni de nosaltres.
El que hi va haver ja es va anar, i el que hi ha no pot ser.
Segueix recordanten les cançons, jo també ho faré.
Aquest serà el lloc on no morirem mai.
Publicat a: Reflexions