La gent diu que res és per sempre, que tot s'acaba trencant, i que ja no hi ha marxa enrere.
Però jo crec que no, que aquesta gent no té ni idea del que és tenir-te, del que se sent quan ets aquí.
Mentiria si digués que mai no ens hem enfadat, o que mai ens hem distanciat, però gràcies a això m'he adonat del que signifiques per a mi, que si tu no estàs amb mi la majoria de les coses perden el sentit ...
I és que ara m'adono que quan ningú estava amb mi, tu sí que ho estaves...
El que menys m'agrada de trobar a faltar a algú és que funciona a ratxes.
A dies.
Per moments.
En llocs concrets.
No t'ho esperes.
Arriba sense avisar.
Es queda un temps indefinit.
No pots deixar de fer-ho.
Encara que ho intentis.
Cou.
Crema.
Pica.
Esquinça.
Trenca.
Congela.
Gela.
Crema.
Arrenca.
Fereix.
T'enfonsa.
T'asfíxia.
He dit que fa mal? Fa mal.
Molt.
Et despertes i no saps què passarà.
Perquè de vegades, fins a les soles de les meves sabates et troben a faltar.
Però saps què?
Es passa, sempre es passa, t'ho prometo.