Ara mateix la meva ment és un autèntic desastre.
Fa molt de temps que estic intentant ordenar els meus sentiments, però encara fa molt més temps que intento descobrir què és el que realment sento cap a tu.
No se com dir això se se parèixer la persona més egoista del món, pero cada vegada més penso que tot aquest temps ha estat una mentida. Tots aquets anys he intentat oblidar-te sense cap mena d'èxit i ara que les coses estan canviant dins meu, estas tornant a fer-me dubtar de tot.
Han passat tres anys des que em torneres la vida, però després de tot encara no he aconseguit mitigar aquest nerviosisme que m'invaeix cada vegada que passa alguna cosa que te a veure amb tu.
Tot el món em diu que estem fets l'un per l'altre i jo intento apartar-me aquesta idea del cap, perquè ja he reflexionat mil voltes sobre això i la conclusió sempre és la mateixa: No encaixem dins el món de l'altre.
Per a mi ets un misteri. La persona més inquietant del món i pagaria el que fos per passar-me tota l'eternitat intentant descobrir qui ets.
Només se que no vull perdre't mai, i si per a això em tinc que tragar els meus sentiments, estic més que disposada a fer-ho.
Al cap i a la fi, ningú m'entén com ho fas tu.
T'estimo.