Fa molt que la inspiració se me'n va anar, crec que des d'aquell dia en què vam decidir no seguir, per culpa de milions de putades que ens vam fer (sobretot jo, ho admitisc).
Et trobo tant a faltar que fins i tot m'odie a mi mateixa per fer-ho.
De vegades jugue a què encara ets aquí, buscant una de les moltes arracades que vaig perdre a casa teva.
O recordant aquell comiat perquè te n'anaves de vacances i tenies la necessitat d'aprofitar el major temps possible estant amb mi, perquè en un llarg període de temps no m'anaves a veure.
O aquelles trucades en festes perquè anaves borratxo i em deies quaranta milions de vegades que m'estimaves i que mai deixaries de fer-ho (aquí ja no estàvem junts, però el fet d'anar els dos ebris ens va tornar a unir).
I avui fa 51 dies que no ens veiem ni parlem.
Tinc l'absurda necessitat de veure't, de parlar-te.
Tinc tantes ganes de tu que ni la beguda me les lleven.
Això m'està preocupant perquè mai havia necessitat a ningú.
I ara veig que et necessito a tu i sé que tu a mi ja no.
Però no m'importa perquè sé que si dues persones es volen, tornaran a estar juntes.
I encara que no em necessitis, si em vols, i tot tornarà a ser com abans, estic segura.
Avui en aquest fred 10 d'Octubre, tornaré a beure per intentar no estimar-te.