Part I: Poca autoestima.
Fa molt de temps que li estic donant voltes a la mateixa idea.
Quan vaig començar a escriure aquest blog-racóondescarregarlamevadiarreamental era una persona dolenta.
No d'aquelles que van pel món provocant altercats, ni elaborant conspiracions per a destruir a qualsevol heroi de còmic, sinó una d'aquelles persones que juguen amb els sentiments de la gent, que manipula, que no dubta en passar-li per damunt a la gent encara que se l’estimen i ho donen tot per ella, per tal d’aconseguir el que vol (no se si m’explique...)
Però llavors tenia alguna cosa, algun nosequé que feia que els nois s’enamoressin de mi i aquest sentiment els durés per moltes putades que els fera. Tenia “xispa”. Digueu-li carisma, “don de gentes” o jo que se... BOTONS!
En resum, jo en certa manera, feia que totes les meves passes ressonessin allà on anés, m’ho tenia molt cregut i sabia que podia tenir el que volgués només posant-li un poc de interes. Era com aquella llum que atreu als mosquits, encara que els acaba cremant.
Però sabeu què? La vida acaba per ficar-te al teu lloc i digueu-li Karma o força divina... però per una sèrie d’esdeveniments ara soc una altra persona.
Ara me n’he adonat que per ser maquiavèl·lica he perdut al noi amb el que vull passar la resta de la meva vida. Ara ell esta amb una altra, i jo no puc parar de preguntar-me si ell encara està disposat a estimar-me i casar-se amb mi.
Semblarà ridícul per a vosaltres que una personeta amb només 19 anys es plantege casar-se, però és així.
No estic parlant de casar-me en el sentit estricte de la paraula, sinó en crear una relació perenne, a l’estil dels avis de la pel·lícula d’UP.
Dons bé, aquí estic jo, jo i les meves anades d’olla, passant-me nits i dies rumiant sobre si ell pot arribar a estimar-la tant com em va estimar a mi, si m’oblidarà en breus o ja ho ha fet, si en segueix tenint en compte encara que jo estiga lluny d’ell i a ella la puga veure tots els dies...
Ostia!
Ja ho veieu, soc tota inseguretat.
Em passo els dies pensant “Talleu ja, copón” al igual que una nena malcriada, i això ja em comença a fer por, ja comená a rallar l’absurd.
Perquè servidora, sempre ha segut una persona independent.
Em passo els dies preguntant a amics si ella és més maca que jo i la veritat, quan m’animen amb comentaris que intenten treu-me somriures me’n dono compte del valor incalculable de la gent que em rodeja.
La meva autoestima s’ha jubilat, ho sé, però crec que dins meu es troba amagada l’ànsia de canviar.
I sé que molts penseu que no està bé canviar per algú que en aquests moments no et té amb compte, però se que ell es mereix això i molt més. Se que jo li he fallat molts cops i ell segueix aquí.
Així que prepareu-vos.
Pense tornar a aconseguir el que em propose.
Part II: Somnis que et deixen amb sensacions estranyes.
No heu conegut mai a algú que us atrau, us fascina, us ha fet cometre mil bogeries, us ha fet actuar com uns estúpids... Algú pel qui heu get coses que mai faríeu, perquè estan fora dels vostres límits, del que enteneu per “El joc de la seducció”?
Sé molt bé que sento per cada persona, per cada noi del que estic o he estat enamorada, el que passa és que a l’hora de expressar-me soc un caos.
Us estic parlant d’algú per qui mataríeu si us digueren que així podríeu tenir una relació normal amb ell.
Algú que coneixeu ben poc, però que en canvi coneixeu al detall la seva manera de moure’s.
Algú que sempre teniu a la boca i al pensament, no podeu parar de pensar en ell ni de contar-li a la gent la vostra història.
Perquè és la història més bonica del món.
Doncs bé, jo tinc a eixe personatge en la meva vida.
Potser el veig una o dues vegades cada mes o a vegades ni això. No tinc noticies d’ell en el meu dia a dia, ni tan sols m’atreveixo a parlar-lo si algun dia me’l trobe cara a cara però fora de context.
Només puc acostar-me i dirigir-li paraula quan me’l trobo de festa i amb cert grau d’alcohol en sang.
Fa tant de temps que va la broma que ja ni se perquè continue amb aquest joc.
Però aquí estic, jugant com una maldestre, com bonament se.
Després de quasi cinc anys, la cosa no ha canviat gens des del primer dia.
Potser ja coneixem les tàctiques de joc de l’altre i tenim algunes frases patentades com el “Sempre acabem igual” però res més.
Tot es basa en l’Etern Retorn.
-Ens veiem després d’uns mesos sense tenir noticies de l’altre.
-Mirades, gestos i alguna que altra rialla
-Ens intentem estimar, les nits de festa, durant un cert període de temps.
-“Tu i jo hauríem de quedar un altre dia, a soles”
-Una petita esperança de que aquesta vegada tot pot ser diferent
-Rumie, rumie i rumie
-”Mai compleixes el que promets”
-S’acaben les mirades, els gestos i les rialles.
-Tornem al pas 1.
Però de vegades, només de vegades, passa alguna cosa que t’anima a continuar endavant.
Veus que la gent madura i creus que ell també ho farà, veus que la gent comença a tenir parella i creus que ell pot estar plantejant-se estimar-te de debò. Veus que la gent surt menys, que te’l trobes cada vegada amb menys freqüència, i creus que la pròxima vegada que us vegeu serà la definitiva.
Creus, creus i creus.
I encara que saps molt bé amb qui vols passar la resta de la teva vida, donaries el que fos per estar una temporada al costat d’aquesta bala perduda que no es deixa estimar.
Perquè totes les dones volem això, canviar a un rebel nat.
I llavors arriba un dia, un dia que el somies.
I no es un somni com els altres, en el que només feu que jugar, com sempre.
Aquesta vegada somies amb que has aconseguit tenir amb ell allò que, en efecte, només amb somnis haguessis imaginat tindre.
I te n’adones que no es real, i vols parar el moment, o allargar-lo fins l’eternitat.
Vols que sigui real d’una vegada per totes.
Prems els ulls amb força per no despertar, no vols renunciar a aquesta “realitat”.
Però finalment no pots retenir més el somni i acabes obrint els ulls.
Avui el tindràs tot el dia al cap i ho saps.
Però a la vegada penses:
Significarà aquest somni que tots dos estem preparats?
(Hola! No sé si us n’heu adonat de que al lateral esquerre he posat una espècie de xat, si voleu entrentenir-vos o deixar algun comentari sou lliures, sinó ja sabeu que visite l’ask al menys una vegada al dia.
Gràcies per fer de les meves rallades mentals una cosa vostra)
