Podries dir-me des de quan fa que ja no existeixo, podries haver-m'ho dit.
Hauria fet les coses a la meva manera, sense pensar quan et podria importar no tenir-me a prop.
Podries haver-me dit que deixara d'escriure sobre tu, que deixara d'escoltar aquestes cançons que ara mateix em semblen suïcides.
Podria haver estat capaç d'oblidar la lletra de la nostra història, la sintonia de cada mirada que sonava en el meu cap.
Podria haver fet servir tot aquest temps per desfer-te de la meva vida, de les petjades que sense voler formaves en mi, de cada batec que retrunyia paraules que avui ja estan perdudes (com nosaltres).
I sembla que encara segueixis al meu costat, que la meva rutina em faci esperar cada dissapte una trucada teua a altes hores de la matinada.
Crec que una part meva l'únic que vol és que segueixis sent tu el que em faci mal, que si algú ha de fer-me mal fossis tu.