Començo a estar cansada d'aquesta inestabilitat emocional.
Bé, més ben dit inestabilitat general.
No puc dir que avui alguna cosa sigui estable en la meva vida.
Sento que res està on ha d'estar.
Que ni tan sols jo sóc al lloc adequat.
Dos passos endavant, tres cap enrere, i així.
He d'admetre que va poder resultar divertit en algun moment d'aquesta etapa, però ja no és així.
No vull passar-me la resta de la meva vida valorant que part de la balança s'inclina més, ni vull preguntar-me cada dia si això o allò val la pena.
Estic pagant un preu massa alt, i el pitjor de tot és que desconec si ho faig per mi mateixa, o per demostrar-li al món que puc sola amb tot.
Sento que estic pujada en una atracció de fira, adrenalina en la pujada i volta en la baixada.
Massa velocitat, massa tot.
I tinc por.
La única cosa que necessito és un t'estimo dels teus llavis...