Estimat ____ [posaria el nom però ... deixem-ho en ... Estimat TU]
Ahir em vaig adonar (una altra vegada) del poc que he significat per a tu, així que he decidit treure't completament de la meva vida, hi ha alguns "Béns comuns" que deuria repartir així que, seré breu, vull que això acabi com més aviat .
M'he pres la llibertat de ennumerar aquests béns, així se'ns farà més fàcil el seu repartiment.
Com veuràs, he dividit la llista en dues parts.
Bàsicament, un apartat amb les coses dels nostres "moments de felicitat" amb les que m'agradaria quedar-me i una altra amb les que et pots quedar tu.
Per a qualsevol dubte o comentari, ja saps que pots trucar al mòbil o enviar un sms i estaré encantada de repassar la llista amb tu.
Coses a conservar:
* El somriure que em dedicar el dia que vaig començar a prestar-te atenció.
* La pell de gallina que em va sacsejar en el moment en què vaig comprendre que només volia estar al teu costat.
* Les converses del Messenger fins a les tres del matí, intentant assimilar que això no era un somni, que tu em volies, i estaves disposat a demostrar-ho.
* La bossa de patates fregides que no em vaig menjar perquè se'm va treure la gana en veure't una altra vegada després d'un any estimant-te més a cada segon que passava.
* El sabor del xiclet de menta que em tragueres de la boca aquella bonica nit, en aquell carrer del poble, que per cert, encara em deus.
* Els mil t'estimo deixaves anar cada vegada que em veies i que jo no em volia creure però, que en el fons, m'encantaven.
* Totes les nits de ball en què ens va trencar els llavis a petons.
* La nit en que et vaig presentar a Javi i aquest va comprendre lo nostre. Em va encantar el teu somriure en veure que em demanava que ens besarem davant seu.
* El somriure que se t'escapava les nits en què et s'enfadaven i jo et demanava perdó "a la meva manera".
* Els "Alba, perdona'm" que em repeties, i els inentos que et fes cas aquests últims dies que estava cabrejada. I que en el fons saps qee estaves perdonat, a la primera.
* La reconciliació al pub, i l'aplaudiment que ens van brindar els nostres amics.
* El so de la teva veu quan em vas dir a cau d'orella: "Princesa" al sofà del garito i, l'expressió de la teva cara quan, just després, va caure la porta.
* També les hores que vaig passar simplement somiant o pensant en tu.
Coses que pots conservar tu:
* Els dubtes que em recorrien quan em deies que em volies, quan em repeties que era "la teva pincesa" i que van fer tremolar la meva altra relació.
* Els silencis.
* Les ganes que vaig tindre d'enviar-ho tot a pondre el dia que em vas dir: "Benvinguda al món real, Princesa"
* Aquells moments d'inseguretat en què vaig pensar que estaves amb una altra i que properament es confirmarien.
* El gust acre dels insults i "reproches".
* La conversa que vam tenir el dies després de que arribessis, al bany del garito, si, aquesta mateixa que em va obligar a oblidar-te.
* Els xupitos de tequila que que vaig beure intentant agafar la cogorza del segle només per despertar i veure que ja no existies. Però que després vaig compendre que no servien per a res, que seguia aquí.
* El pessigolleig de la meva sang podrint-se cada vegada que t'acostaves a una altra noia per tirar-li els trastos
* Les llàgrimes que em vaig empassar quan em van dir que m'oblidés de tu, que li havies demanat lio a totes i que més d'una havia picat.
* Els 3.000 i pico quilòmetres que ens separen, l'any que vaig estar esperant-te, els moments en què no aguantava més i, per suposat, la sensació de decepció que m'envaeix al recordar que vaig creure que eres qui no eres.
Pel que fa a la resta de records que hem adquirit i compartit durant el temps que ens coneixem només comunicar-te que pots quedar-te'ls tots.
Al cap ia la fi només són això: records.
Finalment, recordar-te que amb mi haguessis pogut passar les millors vacances de la teva vida, amb mi, si si, em sents bé, JUNTS.
No es teu, però hauria estat el meu somni.
Afectuosament, Alba.
