La Pableta
per en 8 d'Abril 2011
1,271 Vistes

Quan vaig coneixer-te, bé, més ben dit quan vas comensçar a sentir alguna cosa per tu no et volia provar ni volia imaginar-me estanta al teu cosat, perquè a mí això d'estimar m'havía passat factura i no volia que fores tu qui em trenqués el cor una vegada més.

Però, llavors, poc a poc vaig anar caient en la temptació, desitjava tenir-te en els meus braços.

No, no puc controlar els teus impulsos, son més forts que jo.

Després d'haver-te tastat no volia (ni vull)  separar-me de tu, perquè sé que si ho faig no sobreviuré.

No vull patir, si no vull perdre, no vull separar-me de tu.

Perquè quan et tenia entre els meus braços, quan els meus llavis tocaven els teus, em vaig donar compte de que no hi havia marxa enere.

Que et pertanyia.

Jo mai li he pertangut a ningú...

A parti d'ara em robaràs els petons sempre que et vingui de gust.

Tingues per segur, que ara que et tinc, no vaig a perdre't.

I saps per què?

Simplement perquè no puc viure sense la persona que em permet respirar cada segon que passa...

 

Publicat a: Reflexions
Sigues el primer a qui li agrada això.