en 7 Juliol 2011
Un dia qualsevol, sona el telèfon.
-Si?
-NO!
-No que?
-(Ell riu) No saps qui soc?
-No.
-Doncs jo si que se qui ets tu, tu ets l'Alba Terrades, la que volia ser un pony rosa.
-No em sona la teva veu
-Pensa un poc i veuràs.
Et diu el seu nom, parleu una bona estona.
Fa quasi dos anys que no el veus.
Només has parlat amb ell en ocasions puntuals.
Li contes la teva vida, ell et conta mitja de la seva.
Parleu i parleu.
Va passant el temps i ara no podeu estar ni un dia sense varlar-vos.
T'ha ajudat a somriure.
A superar petits problemes.
Has trobat a algú tan peculiar com tu.
Que enten la teva forma de pensar.
I saps que es el millor?
Que te l'estimes tant que enamorar-se d'ell es quasi impossble.
Publicat a: Reflexions