Em mires i veus que res serà com abans.
Notes que on hi va haver amor ara només hi ha un parell de records sobre els petons de la nostra "última nit" i, sobretot, del gust dels petons que no ens vam arribar a donar, però que haguéssim necessitat per callar paraules que sortien del cor, directes a trencar el que construïrem mesos enrere.
Ens vam voler, és cert, però més del que vam poder i menys del que vam voler.
Fa mal veure com el "si vols pots" es queda enrere.
Fixa't, com nosaltres, com l'amor que un dia vam voler donar-nos ha acabat desapareixent.
Admet-ho, em necessitaràs i jo no estaré, no tornaré, però tu tampoc.
Gràcies per totes aquelles coses que no es poden contar, per les nits plenes de petons i de somriures.
M'he quedat sense paraules, ja no puc parlar de nosaltres, ni de tu, ni de mi, ni de ningú.
Només vaig a dir-te allò que mai podràs sentir dels meus llavis: T'estimo, ets la persona a la que més he estimat.