La Pableta
per en 22 Gener 2012
1,225 Vistes

No sé com explicar-ho. 

És una sensació que només tu em provoques. 

I és que no m'entra al cap com et puc trobar tant a faltar. 

Com puc estranyar totes i cadascuna de les tonteries que em dius. 

Però el que més estrany, sense cap dubte, és el teu somriure... 

Saps? He estat intentant oblidar-lo uns segons, buscar alguna altre que s'assemblés o que fos igual, però res. 

No hi ha cap altre somriure en aquest món que s'iguali al teu. 

No sé que cony vas fer, no  si va ser la boca, les ulls, la teva cara, les teves mans, el teu cos, la teva personalitat, el teu atractiu, aquell "nosequé" que et caracteritza, la teva alegria, la teva felicitat, les teves ganes de viurela teva manera de ser... 

No sé que va ser però des de llavors no surts del meu cap. 


Publicat a: Reflexions