La Pableta
per en 15 Maig 2011
1,263 Vistes

 

No és perfecte.

(Però... hi ha algú en aquest món qu ho sigui?)

Ni el millor.

(Però és deixa la pell en tot el que fa per a veure'm somriure).

Però per a mi si que ho és, i mentre sigui aixi, la resta me fa m'és completament indiferent .

La nostra història per als altres és de ciencia ficció, inimaginable, o qualsevol altra cosa d'aquestes...

Però, saps?

És millor que les coses no siguin perfectes, almenys saps que són REALS.

Només sé que no va ser el destí, potser casualitat, però no el destí.

No se quan durarà això perquè m'acaben de recordar que mai esperi res de ningú, que em fixi en el present, i em presenti ara és ell.

I tant de bo que sigui el meu futur i el meu futur més llunyà encara.

És el meu present, i hi ha moltes raons per que ho sigui.

Gràcies, gràcies per tot aquest temps junts, i per tot el que ens queda.

 

Publicat a: Reflexions