Potser tingues raó i la nostra relació mai hauria d'haver comensat.
Potser aquell dissapte de fira jo no hauria d'haver sortit.
Potser hauria estat millor que em callés el que sentia.
Potser no m'hauries d'haver besat aquell set de febrer.
Potser així no hauries vingut tantes vegades al meu poble amb la bici.
Potser així no li hauria contat tantes mentides a ma mare per a que em portes al teu.
Potser així no m'hagés barallat tantes vegades amb els meus amics per a defensar-te, per defensar el que estimava.
Potser així no m'hagés arrastrat tant amb els teus amics per a que aquestos vejessin que faría el que fos per tu.
Potser així no t'hauria fet ml la primera vegada que vam tallar.
Potser així, quan feia un any que ens coneixiem no hauriem tornat.
Potser així les cinc o sis vegades que hem estat junts haguessin sigut alguna cosa que mai va passar.
Potser així aquest sentiment no hagués anat a més.
Potser així la meva familia mai hagués sabut res de tu.
Potser així no em tindria que amagar un par de llàgrimes cada vegada que em pregunten per tu.
Potser així ara podria tindre una altra vida, altres preocupacions, altres records.
Potser així no m'hagués passat tantes nits sense dormir pensant en tot el mal que t'he fet.
Potser així no hagues malgastat tantes llàgrimes recordant els moments passats amb tu.
Potser així no hagués sacrificat tantes relacions per a intentar una vegada més ser feliç al teu costat.
Potser...
La veritat, pel que fa a la nostra relació jo només m'arrepentisc de tot el mal que t'he fet i de no poder estimar-te com et mereixes.
Potser algun dia, puga fer-ho.
Potser algún dia m'entengues.
Potser algun dia tornem a ser nosaltes.
M'agradaria pensar en aquest futur.
Es més, aquest futur en dona forces per a continuar endavant.
Vull que tingues una cosa clara.
Pasi el que pasi, sempre sempre sempre seràs el 75% de mi.
Recorda-ho.