Avui milers de pensaments, idees, sensacions, moments... M'han passat pel cap.
No sé perquè però últimament és més difícil treure't d'aquí.
És com si una força em fes recordar, com si algú volgués proyectarte al meu cap.
No és que no vulgui recordar.
M'agrada recordar-te, perquè aquesta és l'única manera que tinc de sentir-te prop.
Potser és difícil d'entendre, que sé jo.
Potser sóc l'única persona que pensa d'aquesta manera.
És com si recordant, encara que faci mal a mi mateixa, fos l'única opció per sentir-te prop.
Digueu-me boja, ingènua, ximple o el que us doni la gana però seguiré pensant-ho, recordant i estranyat fins que el meu cap no pugui més.
I creieu-me, si els meus comptes no fallen crec que per això encara queda molt, bastant.
