Si obrissis el primer calaix del meu escriptori, entendries totes aquelles coses que em van quedar per dir.
Si t'atrevissis a obrir la carpeta del meu ordinador on posa el teu nom, sabries el perquè de tot respecte nosaltes i també sabries que em passa amb tu en aquest precís instant.
Potser si agafessis el meu mòbil, entendries la banda sonora de la meva vida i si miressis les meves cançons més detingudament veuries que sempre parlen de tu i de mi, encara que a tu només et semblin simples cançons.
Fins i tot és probable que si un dia miressis la paperera de la meva habitació, t'espantessis en veure tots els crits que he callat i totes les llàgrimes que s'han quedat estancades en els meus ulls.
Posa l'ull en la meva càmera de fotos i mira el món a la meva manera, potser així aconsegueixis entendre totes les meues pors.
Passa el dit pel meu coll, així potser entenguis que, encara que no ho parega, sóc fràgil.
I si em mires les ungles observarás que em consumeixen els nervis.
O simplement tanca els ulls, posa les mans en les meves galtes i comprova si la vergonya ha desaparegut., convertint-me en aquella persona que era en temps passats, la que tant odiava quan estavem junts.
Abraça't al meu coixí i descobriràs que m'he passat moltes nits desperta pensant en "el que va poder ser i no va ser"...
Però si vols, oblida't de tota la resta, mira'm als ulls i fes com sempre, com si cap dels dos sentís el que sent.
I a continuació, torna-m'ho a dir.
Dis-m'ho de nou.
Endavant.
Deixa que les paraules neixquen en les teues cordes vocals.
Deixa que la teva veu les transporte fora de la teua boca, aquella que més de mil cops vaig besar, per a que surtiguen d'ella i així puguen complir la missió que se'ls ha encomanat.
Clavant-se al meu cor com una katana ben fina, casi invisible que traspasa la meva pell, desgarren cada vena del meu cor i pugen al meu cervell.
Una part d'aquestes paraules es queda en els meus ulls i sense saber perquè, aquestos es veuen ofegats en llàgrimes.
Finalment, es queden dins del meu cap.
I es repeteixen, i es repeteixen...
Aquelles dures paraules es repeteixen fins a la sacietat, fins que de tant plorar conseguic adormir-me.
Només som amics...