He tornat a sentir el nerviosisme en estat pur.
Ets tu, sóc jo.
És el que sempre he volgut sentir.
Mai he comès tantes gilipoyeces per estimar algú i amb tu no puc parar de fer-ho contínuament.
S'està convertint en costum, m'estic acostumant a estimar-te...
Jo et porto on tu vulguis anar, dóna'm la mà, pren, sent com la meva s'agafa fort a la teva, tu també ho notes?
Digues que sí, em moro perquè em diguis que si.
Deixa-ho tot, vine amb mi.
No vull canviar-te, m'agrades tal com ets.
Seguiràs amb el teu món desordenat, i jo no vull ordenar-lo.
Et vull així, tal com ets .
Només vull escoltar un: 'Ets el millor que m'ha passat, pitufeta'.
Sempre hi haurà algú al teu costat, però sempre seré jo la que més a prop teva estigui.
Ràpid, demana-ho, no perdis el teu temps buscant sentit a alguna cosa.
Segurament res el tingui, vingua digues, dis-me que vols començar alguna cosa.
Jo sempre seré aquí.