Ningú ho enten, ningú va a entendre-ho, però tampoc em preocupa.
És fàcil per a nosaltres, però difícil per a ells.
Que són vint-i-un, ja no són vint, s'haesfumat una etapa en la qual has viscut milers de moments tant bons com dolents, però sobretot són per recordar i m'encanta haver pogut viure alguns al teu costat.
Sé que l'he cagat milers de vegades, i quan dic milers, saps que no exagero, però saps que és el que m'alegra? que tu sempre has estat aquí obrint-me els ulls, passés el que passés.
Les nostres petites baralles fortuïtes de dia sí i dia també que ens treien de polleguera i tot i així, al dia següent seguíem com si res, això era el que cada dia feia que em despertés amb un somriure, perquè sabia que en qualsevol moment anaves a dir-me "testimo" i les coses anaven a seguir igual o inclús millor.
Aquell "Dona'm un bes" que sempre quedarà en els nostres cors, com aquell tan llunyà 5 d'Octubre ..
Se que això de ser patètica .. en alguns moments va amb mi.
Que has estat en tots i cada un dels meus moments de debilitat (ja saps a quins em refereixo) i has aconseguit aixecar-me i canviar-me (no una, sino dues vegades) i això poca gent ho ha aconseguit.
Ja sé que a tu això de "ser nyonya" no va amb mi, però des deque hem tornat a començar estic intentant deixar l'orgull a banda i a més...que caram! AVUI ÉS UN DIA ESPECIAL!.
Potser no sigui la persona més forta d'aquest món però quan ets al meu costat, m'ho soc, fins i tot puc arribar a creure-m'ho, perquè es podria dir que poc em queda per arribar a ser-ho, sola no sóc res, però amb tu ho sóc tot.
Quan estic amb tu els somriures es tornen meu passatemps favorit perquè és tan fàcil somriure al seu costat...
És com respirar, igual de simple.
Pot se que sigui la sensació de confort que m'invaeix quan estic parlant amb tu el que fa que les tardes siguin especials o que cony! qualsevol tarda al teu costat és especial, encara que estiguem dient tonteries que no solen venir a tomb.
M'alegro tant d'haver trobat a algú com tu i m'alegro que siguis laeva mitad, perquè és tan difícil arribar a confiar en algú..
Però amb tu és massa fàcil, però no em fa por, perquè tinc prou amb mirar-te i saber que tot anirà bé, que amb tu no tinc perquè preocupar-me de si plou, neva, fa sol, o fins i tot hi ha un terratrèmol! perquè si m'agafa amb tu sabré que ha valgut la pena viure, conèixer-te ha estat el més gran.
Ay princesa, tantes coses podria dir-te .. però la inspiració s'ha quedat pel camí, l'únic que crec que em falta ésdonar-te les GRÀCIES!. Gràcies, si, gràcies per ser així, per estimar-me tal comsóc i per ser tu, sense més.
Però bé em queden una mica curtes les gràcies a hores d'ara ..
I, per finalitzar, volia dir-te que...ja saps que tu, dins el meu cor, sempre regnaràs.
Feliços vint-i-un anyassos, princesa de princeses :)