Sense paraules.

No et pots ni imaginar la sensació que va ser despertar-me i veure't al meu costat.

 

Vull que sàpigues que encara que em falten alguns moments de la nit, (perquè quan estic nerviosa bec més del compte) aquell moment va fer que el meu cor es saltés un parell de bategs. No crec que arribes a imaginar-te mai el valor que li he pogut donar a aquell instant i a les hores que després el van seguir. Creía que això no arribaria mai, que hauria de deixar arrere esta idea i per una vegada en la vida ser forta i oblidarme d'una de les poques persones que m'han importat realment en aquesta vida.

 

I diumenge estaves ahi, dormint recolzat sobre el meu pit mentre jo t'acaronava el cabell. És pensar-ho i se'm posa la pell de gallina. Joder, estaves ahí. Respirant tant a prop meu que notava el teu aire.

 

I ara només tinc ganes de plorar. Bàsicament perquè crec que el meu cervell no pot gestionar tanta intensitat.

 

Aquestos dies m'has fet sentir més feliç del que ho he arribat a estar en molt de temps i estic tant contenta que el simple fet de pensar que la puc cagar, fa que em caiga l'ànima als peus.

 

I que només tinga ganes d'abraçar-te, molt molt molt fort.

 

No sé com anirà tot això, però em deixaré la pell per a que funcioni, perquè és tot el que he esperat durant aquests anys (i perquè sóc una tossuda, i una malcriada i aconsegueixo tot el que vull).

 

Per això em rebenta que diguis que no estàs a l'altura. Si tu no estàs a l'altura, jo baixaré. Baixaré on faja falta (i espero que tu puguis fer el mateix)

 

Perquè no se m'ocorre millor lloc on estar que al teu costat.

Perquè sé amb seguretat que ets la persona amb la que vull passar la resta de la meva vida.

 

Perquè, quan penso amb tu, ara mateix només se'm ve al capa cançó d'Alabajos.

 

3540124.

 

Buenas noches, un beso.