Els seus petons eren la meva droga.

Em va fer sentir com una autèntica yonqui, amb la mateixa dependència amb que els drogaddictes necessiten cada dia la seva droga. 

Hi havia vegades que ni dormia, només esperava que ell aparegués, amb la seva mirada i el seu mig somriure. 

Les ànsies de sentir-lo ni em deixaven viure. 

Hi havia matins que parpellejava infinites vegades i desprès, recordava tota la nit anterior per comprovar que era veritat, que el seu aroma era amb mi. 

Ens emborrachávem de petons i vivíem d'impulsos acabats de sortir del cor.

 I sí, pot semblar que ara mateix estic dreta, però els meus genolls seguiran tremolant cada vegada que sàpiga que ell va a aparèixer per la cantonada