La Pableta
per en 22 Desembre 2013
1,741 Vistes

A vegades m'agradaría que succeís.

QUe t'aixequessis un dia i que la teva forma de sentir(me) hagués canviat per complet.

El que realment vull dir és que fa quasi cinc anys que aquesta història fa començar, i tu i jo exemplifiquen perfectament la teoríade l'etern retorn.

Ja saps: Ens estimem de nou una nit, ho fam més o menys rutinari i, quan estem a punt de estimar-nos de forma duradera... PUM! tot s'esvaeix.

Llavors, sóc jo la que queda com una esclava dels teus petons i tu  com un cabró sense sentiments.

 

No saps la de vegades que li he demanat al cel que un dia t'aixquessis i que hagués passat alguna cosa.

La veritat no sé el que, alguna cosa, qualsevol, que fes que te n'adonessis de que jo soc la persona idònia per a tu.

Que et possesssis a rumiar i diguessis: "Joder, me l'estimo i no vull estar amb ningú més. Ella m'ha fet feliç moltes nits i vull que aquesta felicitat duri per sempre".

Moltes persones somien amb que demà els toqui la grossa de Nadal, la meva lotería seríes tu.

Perque jo aposto, dia si dia també, a que aquesta vegada serà la de debó, la definitiva.

Et defense, et faig quedar com el bó de la pel.lícula i al final, res. 

Temps malgastat.

 

Tant difícil seria intentar-ho?

 

No et demane molt. 

 

Parlar menys, barallar-nos menys, intentar estimar-nos.

 

Quedar els caps de setmana per anar a fer un tomb o malgastar les hores junts.

Coneixer-nos poc a poc i intentar ser un.

 

Despeta't, intenta intentar-ho.

Obri els ulls.

 

He estat aquí molt de tems, intentant deixar una petjada en el teu inquebantable cor.

 

Fes que tots aquests esforços no siguen en va.

 

Demane al cel, una vegada més, que demà et despertes i penses en mi, per a que tot començe a ser diferent.

Publicat a: Reflexions
miquel pubill
ben escrit.
22 Desembre 2013
La Pableta
Soc d'escriure i publicar, mai mire les faltes i la veritat, rellegint veig qiebhe de fer-ho, però la veritat, no escric per a qie ningú em doga que ho faig be o mal, ni per a guanyar el reconeixement de la gent, escric com a catarsis, i si no t'agrada, no hi entres, així de senzill. Un petónet.
14 Gener 2014