login
Inicia sessió

register
Registra't

Res gran s'ha fet al món sense passió, princesa.

No vui somiar-te més. SURT DEL MEU CAP!

Ha passat el temps.

Tu aquí, jo allà.

Hi ha coses que mai et vaig arribar a dir, sentiments que mai vaig arribar a aclarir...

Avui em penedeixo, avui mossegue a altres llavis que no són els teus, avui et recordo més que mai, avui he recordat moments que tenia archivats, tu besant-me coll, xiuxiuejant paraules que es claven al centre de la meva consciència.


Avui no t'aconsegueixo oblidar.

Besaré altres llavis, però no sentiré el que sentia al besar els teus.

Avui voldré veure plorar, però no ho demanaré amb la mateixa intensitat amb què ho demanava mentre m'acariciaven les teves mans.

Avui voldré veure't, tot i sabent que no estàs aquí.

Avui en dia, potser t'has oblidat de la meva veu, aquella que et xiuxiuejar-va més de mil paraules a cau d'orella.

T'hauràs oblidat del tacte de les meves mans, les que et van tocar intentant fer volar sentiments, com el d'estimar.

També hauràs oblidat batecs, aquells que amb els teus marcaven el ritme de la nostra relació.

Tu ja no sents dolor, jo ho segueixo sentint igual que des d'aquell primer dia, aquell en el que et vaig conèixer, aquell en què tot es va tornar gris per mi.

Ara enyoro els moments en que només em feia falta tenir-te a prop i intercanviar dues o tres mirades.

Avui no em conformo amb això, no sóc aquella nena a la qual se li dibuixava el somriure simplement amb veure't somriure.

Avui només somric si tu estàs aquí a prop meu.

Pero...No se suposa que a mesura que passa el temps hauria d'estranyar menys?

No vull que el meu cor et pertanyi, i encara menys la meva ànima.

Estic convençuda que no els mereixes, així com a mi no em correspon aquest dolor.

Vull que deixis de ser part de mi, vull deixar de sentir-me teva.

No em malinterpretis, no vull oblidar-te, simplement vull deixar de dependre de tu, deixar d'inventar reencontres i ja no buscar al nostre final possibilitats diferents.

Vull deixar enrere aquest parell d'ulls enrogits de parpelles cansades, i caminar amb el front en alt i una mirada que transmeti convençuda que he après a deslligar-me de les vivències, a despegar-me del passat i del futur alternatiu.

Vull olvidar el fet de que porto escrita entre les marques del meu rostre el més difícil d'acceptar: El que no va ser, mai serà.


Vull que la teva absència no em aclapari més, que la sensació de llibertat i solitud que arrossego darrere de mi, em permeti volar.
Ja no vull estimar-te, no com ho faig ara, no tinc problema a viure sabent que mai estimaré a algú tant com a tu, però no vull ser simplement un cor trencat que oblida bategar perquè constantment es dedica a sentir-te.
Sóc molt més que això, que un avió estavellat enmig del no-res, que una copa feta trossos al costat d'una ampolla de vi negre oblidada i buida!

A causa de com ets, més ben dit a com vas ser amb mi, estimar-te és tan senzill com donar a un objecte un adjectiu, i jo vaig a estimar-te probablement fins sempre.
Vaig a estimar-te encara que estiguis lluny, encara que oblidis, encara que no em vulguis.
Encara que no t'importi res de mi, vaig a seguir estimant-te, perquè no puc deixar de fer-ho.
La veritat és que ni tan sols tinc el valor per viure sense tu.
Ja és tan tard per reaprendre a estar sense tu que la nit no té sentit i el sol es sembla als meus ulls, que no brillen com abans perquè aquell parell d'ulls en el qual es veien reflectits ara vaga dins d'altres mirades (i, m'atreveixo a dir-te, que a més són mirades buides).


Força, no.
El que necessito és ... és ...

Tots saben i entenen de què estic parlant!
Senzillament: Vull seguir la meva vida sense que em dogues.
No vull desviurem per tu, ni olorar a tu, ni pensarte cada segon, ni desitjar-te o necessitar-te constantment.
No tinc una explicació vàlida ni racional, però em cal dir adéu encara que als meus sentiments els resulti un procés insuportable, invivible.

Adéu als nostres cors bategant a l'uníson.

Adéu a aquestes dues ànimes que no sabien sobreviure separades.

Serà difícil trobar a qui dir T'estimo, és mes, ja l'he trobat i m'encanta, encara que no el puc arribar a estimar d'aquella manera tan boja amb la que t'estimava a tu.
Però he de lluitar per que la meva vida en escala de grisos passi a ser una renovada paleta de colors.
Vull esborrar els tons que tu em vas pintar, deixar-los romandre gairebé imperceptibles, i permetre a aquest nou home que ompli de color aquests espais que, en intentar esborrar la teva pintura, queden completament en blanc.


No hi ha altra opció, no tinc altra alternativa: la vida va cap endavant i al no formar part de la teva, he de fer-la sola.
Vull recordar, desar cada bell instant de la nostra història per més que les paraules, els petons, les carícies i fins al mateix gran sentiment que vivim, estiguin entortolligats en un ram inestimable de mentides per a res pietoses.


Les nostres mans entrellaçades, les fotos dels dos, els bars en els que ens asseiem a prendre cafè, les pàgines dels llibres que compartim, els
carrers per on passegavem junts, les cartes que em vas donar i les que jo vaig escriure i mai et van arribar, les paraules que et vaig dedicar, els sentiments que ens vam comfessar, les nostres pells cremant i les nostres ànimes explotant, les ganes deque durara eternament.
Cada moment petit o immens, ple de passió i deliris serà el meu motor, el meu aire i la meva vitalitat, els records del nostre temps junts seran la canyeta a través de la qual beuré l'aigua que necessito per renéixer.

T'estimo, i t'estimaré totes les hores que tinc per davant. Em marcides la vida, però crec que és hora d'intentar tornar a omplir els meus somnis de flors.
(Ja sé que m'en he passat amb el tamany d'aquest text, però, la vertat es que no podia més. Nessecitava explotar! ja que necessite olvidar a certa persona, si no ho faig no podre estimar a Víctor tot el que ell es mereix.)
Comentaris (5)11-03-2010 22:29:51Crits 070209

JumpyCatJumpyCat blog, 12-03-2010 13:57:06

o.o
això és tot teu??
molt maco... :)
una abraçada!

elena, 16-06-2011 01:54:03

No sé qui ets,
però sento exactament el mateix que tú,
i, és una sensació horrible.....
no puc tornar a fer la meva vida normal
em falta algo tant important......
però vull esborrar, tant com tu,
i, he fet mil coses en les que he sigut feliç sense ell,
però tot i així.... el passat em persegueix...
i, no em deixa ser feliç amb el meu nou futur, tatxat per un passat idealitzat.......
espero que estiguis millor,
i, ànims per la teva nova etapa!
segur que sí que ho aconseguirem!

Cristina, 05-10-2011 21:01:24

No tinc paraules... simplement et diré que el text és preciós. M'he sentit bastant idetificada.
A viure el futur i a recordar els bons moments del passat.

(Anònim), 02-12-2011 08:36:03

Realment em sento igual que tu. No puc oblidar per molt que ho intento. Necessit veure'l, sentir que em miri i saber que el tenc, encara que només sigui amb una mirada.
És l'amor de la meva vida, m'hi vaig entregar en cos i ànima i ara toco les conseqüències. Ell no m'estima com jo puc estimar-lo a ell, i això m'ha trencat el cor en mil miques que no sé si es podran tornar a juntar mai. Em costarà molt tornar a confiar amb un home i tornar a sentir el que he sentit per ell....l'estimaré tota la vida

gaby, 18-05-2019 11:52:43

Em dic Gaby, sóc de català, he viscut la meva derrota i el meu dolor. Vaig conèixer a aquest home (greatlapola67@gmail.com) en un lloc que parla d’un trencament de cor, vaig veure tants testimonis sobre com va sagnar Vaig prendre el seu correu electrònic, vaig escriure el seu correu electrònic i vaig posar-me en contacte amb ell i li vaig dir els meus problemes que deia que la meva ment hauria d'estar en pau, que jo estava al lloc correcte, així que confiava en ell. (greatlapola67@gmail.com) que la meva càrrega es retirarà de mi en menys de 24 hores si només compleixo el que se m'ha dit. Vaig fer el que se li demanava. Després de tot i tot el que vaig esperar al dia següent em vaig despertar Em vaig sentir tan lliure i viu tot el que vaig fer l'endemà va ser tan increïble, tinc una feina millor, he de ser amic d'un home meravellós al meu costat, ens hem casat i estem molt contents junts, així que Estic agraït de conèixer-vos senyor. També podeu posar-vos en contacte amb ell de la següent manera: (Greatlapola67@gmail.com) o podeu posar-vos en contacte amb ell en privat al seu número de mòbil: +2349034970099

Escriu un nou comentari:

Comentari extern

Nom:


Registrar-me a flog.cat

Usuaris registrats

Usuari de flog.cat:

Contrasenya: