La Pableta
per en 14 D'octubre 2012
1,304 Vistes

Sembla increïble el molt que et pot arribar a importar algú eh?

Com et menges el cap per ell, et ratlles, et deprimeixes, et fas mil preguntes i totes sense resposta, perquè certament, ningú les pot respondre.

I no poder eliminar-ne cap ... és insuportable però alhora fascinant.

Voler estar amb aquesta persona a cada cosa que fas i pensar "Tant de bo estigués ara aquí, amb mi", és estimar algú.

Tenir por, por de perdre a aquesta persona, por que te la prenguin ... I per molt que intentin entendre l'important que és per a tu aquesta persona, no ho entendran, mai ho faran.

El
vols més del que haguessis pogut imaginar, a poc a poc s'ha convertit en la teva vida-

Saps perfectament que quan el vas coneixer una veu xiuxiuejant dins teu va dir "Ell és per a mi" i per ara sembla que s'està fent realitat.

Ja no vols una vida sense ell, no pots ni imaginarla. 

Perquè ell és el tipus de persona de la qual ets incapaç de cansar-te.

Algú que amb un 'ho sento' i una abraçada fa que li perdonis fins les coses més imperdonables del món sencer.

Ell és una persona que no importa el lluny que pots arribar a estar, que sempre sentiràs amb tu.

És aquell que per moltes coses dolentes que faci, tu sempre vas a veure les bones.

Algú que et buida lentament, però que alhora t'omple d'una manera difícil d'explicar al món. .

I ara em direu que estic boja, però no, tots estem bojos, suposo que així funciona l'espècie.

Però sí, tinc comprovat que cada dia en el qual no hagi mostrat el meu somriure al món, ell ve i me la treu en menys d'1 segon.

No si dir-li do, o simplement dir-li amor.

Perquè sí, perquè crec que sona una mica a'' lligam'' dir que vull passar la resta dels dies amb tu, però ara me la pela com soni.

, me la pela, perquè quan estic amb tu me la pelen ells, vosaltres o la veïna del costat.

Fas que tothom em done igual, excepte nosaltres, i això ningú ho ha aconseguit fer.

Que si s'acabés el món quan estiguessis al meu costat, a mi em donaria igual, em donaria el mateix.

I puc assegurar-te  que a ningú, però absolutament a ningú, l'he estimat tant com a tu.


Publicat a: Reflexions
Ness
quantes veritats concentrades en tan poc espai...
14 D'octubre 2012