La Pableta
per en 21 D'octubre 2010
1,086 Vistes

"Potser això no és la cosa més bonica que he escrit en el món.

Però és una de les coses més sinceres que escriuré mai.

Saps? Jo no tinc molta experiència en homes de més d'una nit.

Vull dir, que mai m'he involucrat en una relació perquè em fa por.

Sóc una noia valenta per a algunes coses, però no per a tot.

M'és molt difícil escriure això sabent que vas a llegir-lo i que el més probable és que no obtingui resposta, però ho estic intentant.

És clar, que tu has d'estar fart.

Porto intentant-ho des que ens vam conèixer.

L'he cagat tantíssimes vegades.

I ara llegeixo els missatges i m'adono que tenia tota la pinta de ser el principi d'una història preciosa.

I no ho va ser per culpa meva.

No vinc a demanar-te una segona oportunitat.

Ja me la vas donar i ho vaig tornar a espatllar.

No vinc a demanar-te perdó, perquè l'única danyada en aquesta història he estat jo.

Només vull explicar, encara que probablement ja no t'interessi, que no sóc així, no sóc la dona que has vist tot aquest temps.

No sóc manipuladora, ni gelosa, ni protectora, ni dependent.

No sóc res d'això, encara que fins ara t'hagi ensenyat tot el contrari.

No sé què m'ha passat amb tu, m'encantaria saber-ho perquè potser així comprendràs meus actes, potser així em entenguessis.

Puc dir-te que ha estat un error, un de tants ...

Amb el cor a la mà, et dic que em fa moltíssima pena que el que hem viscut no vagi a repetir.

Tant me fa que els de fora no entenguin res.

Tu i jo ho sabem.

Sempre he sabut que des del primer moment vam tenir una connexió especial, alguna cosa que jo mai havia tingut amb ningú més que amb mi mateixa.

Sé que amb tu he perdut a la casualitat més gran de tota la meva vida.

I sé que mai vaig a perdonar.

Necessito moltes coses de tu però no puc demanar-te res, no tinc dret.

Només vull que sàpigues que ha estat perfecte compartir un tros de vida amb tu, que estàs en la meva història i formaràs part d'ella fins que em mori.

I, que encara que intento aprendre a viure sense tu, no penso esborrar de la meva ment.

A partir d'ara coneixeràs a altres dones, i encara que jo mai em perdonaré me dedicat a perdre't, realment espero que et valorin i us roceis almenys amb la meitat de la passió amb què ens hem fregat tu i jo.

És una llàstima no tornar a ballar amb tu.

M'hauria encantat estimar-te una mica, el just per que tu em volguessis.

Tant de bo jo hagués estat la dona de la teva vida.

Tant de bo."


No, el text no és meu, però com si ho fora, perquè cada lletra d'aquest text la tinc tatuada en els llocs més recondits de la meva pell...

Publicat a: Reflexions
Maijo
uuff... ☹️
21 D'octubre 2010