Odio les persones desquiciantes, desquiciades i que desquicien.
Odio les persones que s'inventen històries i les que et diuen coses boniques que en realitat ni pensen.
Odio les que s'atreveixen a dir-te el que vols sentir, jo odie sentir el típic que se sol dir.
No m'agrada la situació que es crea quan un emissor envia un missatge a un receptor i els dos saben que és tot mentida.
Odie saber que odie tantes coses que ara no me'n recordo ni de la meitat.
No m'agrada la persona que fa cara d'atenció quan li parles al mateix temps que pensa en el que es va a posar el dia següent.
No m'agrada la persona que utilitza la violència per convèncer, amb mi això no funciona.
No m'agrada la paraula massa, sobretot si la utilitzes per expressar el molt que estimes a algú.
Quan alguna cosa t'agrada massa dones a entendre que penses que no hauria agradar tant però en realitat tu no ho veus així, ho dius per dir.
En definitiva, odie i punt.
Igual que odiar per odiar.
Odie que em portin la contrària només per sentir el gust de veure com m'enfado.
No m'agrada la gent que utilitza el victimisme per aconseguir el que vol.
Odi explicar alguna cosa tal com és i que la gent em malinterpreti.
De fet odie que em malinterpreten a seques i que això passi el 70% de les vegades.
Odio al que no admet una cosa evident i al que et repeteix mil vegades el que va fer el divendres a la nit quan a la segona ja t'ho saps de memòria.
Odie que em menteixin i el pitjor, que de vegades em diguin la veritat.
Odi a moltes persones i tot el que fan.
Odie, odie i odie.
Odie odiar i que m'odiïn sense saber per què.
Odio els mosquits.
Odio els tios que lliguen mil milions i la gent que vol quedar bé amb tothom.
No m'agrada la prepotència més que la hipocresia.
Odio les mirades que no diuen res i les que ho diuen tot, més.
Odio saber que em cansaré d'odiar i que en realitat darrere de tant odi i molt en el fons hi ha un encant de persona.
