Espera, espera! He de parlar amb tu.
M'has trobat a faltar? Perquè jo a tu molt.
Digues que m'estimes. Diguem-ho perquè jo mai m'atreviré a dir-t'ho primer.Em donaria por...
Salva'm, t'ho suplico...
És que, JODER!
Per què? Per què em fas això? ¿Esque no entens el mal que fa, fins a quin punt em fas mal? No, tu no entens el que significa aquesta paraula.
T'agrada veure'm patir, però ¿Per què? Per què ho fas? Només vull que em responguis.
Esque no veus que per molt de mal que em facis jo vaig a seguir estimant-te com una puta gilipolles?
Que per molt que vulgui odiarte meu cor t'estima bojament ...
¿Esque no entens que et necessito? Que et necessito per respirar, que necessito a cada segon per sentir-me viva i que em moro si els teus ulls deixen de ser els meus...
No siguis tan covard i admet d'una puta vegada el que sents, perquè sé que sents alguna cosa per mi, (o necessito creure-ho)...
Crec que sents alguna cosa gran, però ets un imbècil que preferiria morir-se abans d'acceptar-ho, abans d'admetre que sóc la raó per la qual t'aixeques cada matí, però també la raó per la que no et vols despertar.
No em facis més mal joder, i no tel facis a tu, per què tens aquesta mania de fer difícil el fàcil?
Mai aconseguiré entendre't.
(Aquest és un fragment de la pelíulca "Quiereme si te atreves" però l'he retocat un poc)
Saps? Vull tornar a creure que l'alcohol i les drogues no són antidepresius... Però, en aquests moments, són els que m'ajuden a evadir-me, són els únics que aconsegueixen que m'oblidi de tot el dany que vaig causar a les persones que més m'estimava
