La Pableta
per en 28 Juliol 2010
868 Vistes

Ja no tinc ganes de tu.

Ni de ningú.

Ni de tu, ni de ningú.

Aquesta ha de ser una altra fase de l'enamorament.

Ja he passat la de cometre errors amb tu, la d'intentar corregir-los, la de perdre't, la de plorar i ara he de ser a la que assimila tot el que ha passat i em canso.

Em canso de tu i de tots.

De tu, i de tots.

No trobo les ganes de donar explicacions.

Tot i que tampoc me les demanen, ni vull.

És clar que voler ... Ja no sé el que vull.

Ara la sal em sap a oli, i viceversa.

Ja no sé quin tipus d'aire respire quan no estic amb tu.

 

 

 

I el pitjor és que no tinc un pla.

Jo sempre guardo asos sota la màniga, per si alguna cosa s'espatlla tenir un pedaç i arreglar-ho.

Haurà estat la pluja o jo que sé, però ja no em queden pegats.

Ni pegats, ni líbid quan em penso amb tu.

Ara només em pregunto què passarà després.

Quin nombre sortirà en el dau i quan saltaré a l'altra fase.

No és que em mori de ganes, potser la següent és pitjor.

Però mentre més avançe, abans acabarà tot això.

És l'única esperança que em queda.

Saber que no és per sempre.

Que quan arribi a l'últim nivell i s'ho passi, si aguanto, la pantalla es s'apagarà com en els jocs nous que anuncien per la caixa tonta i podré estirar al sofà sense vessar ni una maleïda llàgrima, sense sentir que m'estic podrint, sense tenir que silenciar el telèfon ignorant a tots aquells que truquen i no són tu.

 

I no són tu...

 

Pero... A qui vull enganyar?


Això es horrible...


Què què és horrible?

 

Doncs tot.

 

Tot això.

 

Això de no sentir-te.

 

Això de trobar-te a faltar.

Això de escoltar-te per tot arreu sabent que no estàs en cap lloc.

En cap de les meues vides.

Jo que sé.

 

Tu i jo...


Qui havia de dir-me que això passava a la vida real?.

Que no és cosa de pel lícules.

Que és veritat que a vegades em trobo buscant-te pels nostres carrers.

Que no veig el moment de tornar a veure't.

Que em moro per  rosar-te a pell, per omplir-te el cos de petons, per entrellaçar les meves mans amb les teves mentre sento la teva respiració entretallada amarrada als meus sentits i que em toca el cor dient que no es cansa.

 

Que no et canses de viure'm...

Publicat a: Reflexions
Sigues el primer a qui li agrada això.
Maijo
Alba...encara que no tingues ganes de ningú... saps qe pots contar en mi no?
28 Juliol 2010