en 12 Gener 2012
Porte molt de temps sense escriure't... tot i que ho he intentat, pràcticament cada dia durant aquest mes, però per una raó o altra, mai aconseguia poder expressar res, i ara, ara que les coses estan una mica més clares, ara crec que seré capaç ...
Capaç de dir-te que, encara que per a mi, tots els teus silencis, les paraules que has callat, aquestes abraçades que de vegades per por no ens hem donat, els petons que encara ens cremen dins, les carícies, totes aquestes mirades entre la multitud, la infinitat de vegades que t'he buscat en altres boques, les nostres converses de matinada, el calfred que sento quan m'acaricien els teus dits, tots els somriures que m'has regalat, el teu riure, la llista interminable de cançons, la nit que em vas besar per primera vegada, la manera com em toques, lapel.lícula que em deus, els teves disculpes, els meues manies, els nostres "piques", totes les trucades que no em vaig atrevir a fer...
Tu, la teva manera de ser, de omplir, de fer-me sentir diferent, especial ...
Cadascuna de les coses que m'has donat, i les que no m'has donat ... ho han significat tot per a mi durant aquests mesos, i sé, que ho seguiran significant per molt que passi el temps, encara bese altres boques, o cante altres cançons.
Cadascuna de les coses que m'has donat, i les que no m'has donat ... ho han significat tot per a mi durant aquests mesos, i sé, que ho seguiran significant per molt que passi el temps, encara bese altres boques, o cante altres cançons.
Una vegada em vas preguntar perquè m'agrades, perquè eres diferent per a mi... espero que si mai llegeixes això puguis arribar a comprendre-ho.
Et vull.
Publicat a: Reflexions