Jo una vegada em vaig enamorar.
Em vaig enamorar tant tant tant que les cançons d'amor es quedaven curtes.
Em vaig enamorar tant tant que no hi havia força en el món que pogués fer que em desenamorés.
Tothom s'enamora.
I jo, jo em vaig enamorar de tu.
Em vaig enamorar de les teves tonteries.
Em vaig enamorar dels teus detalls.
Em vaig enamorar del mes de febrer.
Em vaig enamorar de les nostres nits infinites d'estiu (i d'hivern).
De la teva màgia.
Del teu encant.
Em vaig enamorar de tantes coses que mai aconseguiré recordar-les totes.
Em vaig enamorar de les teves mans.
Dels teus llavis.
Del nostre dia a la platja.
Dels nostres plans de futur.
Dels nostres viatges.
Em vaig enamorar de cada dia set.
D'eixe moment, en el que fins a la cançó més bonica del món no podia comparar-se amb els nostres petons.
Si en aquell precís instant no ho haguéssim fet fora tot a perdre...
Suposo que tot hauria estat diferent.
Però hem d'entendre, que l'amor, com tot, acaba.
Uns diuen que l'amor és per sempre.
I jo no dubtaria a dir-te ara mateix que et vull.
Perquè et vull i et vaig a voler sempre.
Però els petons ja no van ser iguals des d'aquella vegada.
I jo em vaig enamorar dels pros i els contres.
Em vaig enamorar de tot.
Recordo tot el màgic que va ser.
Quan m'abraçaves mentre dormia a les 8 del matí.
I quan em miraves als ulls i em deies quant em volies i que sempre estaríem junts.
Les nostres vides han donatmil voltes.
I ara des d'aquí, recordo la part bonica del nostre amor.
Ja que no fa falta recordar també la part lletja de la història.
A la que et tornes egoista.
En la qual tu m'oblides primer.
Després jo et vull.
Després ja no sents els meus petons i tornes a planejar teu món traient la paraula amor.
Ai amor, quant et vaig voler, quant ens vam voler.
Però la vida canvia i et sorprèn.
Perquè amor, ja vaig tenir-ne de sobres.
I us explico aquesta història, la meva història, perquè enamorar-se és el més bonic.
Jo ho vaig fer.
Ara tinc una altra vida.
Però la meva història és aquí amb mi, encara que pugui escriure milers d'històries noves.
Però hi ha contes que mai s'obliden.
I aquest, és un exemple
