No crec que et pases per aquí molt a sovint, ni que et pares a pensar en algun moment de la teva vida que se n'ha fet de mi, però a voltes em fas falta.
A vegades trobo a faltar la manera en que veies el món i la manera en que deies les coses, mig cridant. A vegades em fa falta sentir com reies o veure la manera com et mosegaves el llavi.
A vegades em pregunto si penses amb el nostre passat, amb els dies i sobretot, les nits, que vam passar junts.
Fa més de 5 o 6 mesos que no se res de tu. No sé si has canviat, si segueixes sent tant fidel a les teves conviccions i valors o si simplement la meva estança per la teva vida et va marcar un poc.
No se si utilitzes el que vam passar junts per per no cometre els mateixos erros o si alguna vegada pronuncies el meu nom per a exemplificar o maleïr.
No se si recordes que alguna vegada vaig formar part de la teva vida, ni so alguna vegada ibtentes resisitir la temptació de tornar a parlar amb mi. No se si puc arribar a tornar a ser algú important.
Voldría dir-te que a voltes, només a voltes, et trobo a faltar i estaria disposta a fer el que sigui per tornar a formar part de la teva vida.
A voltes, em trague l'orgull i marque el teu número de telèfon, perquè encara el tinc guardat en la memòria.
A voltes em sento estúpida per tot el que et vaig fer passar i estaría tota l'eternitat demanan-te perdò.
A voltes, quan algú em parla malament de tu, moro un poc per dins, perquè se que la majoría no ha viscut el que vam viure nosaltres.
A voltes tinc por, molta por, de trobar-te inesperdadament i no poder contindre les llàgrimes.
A voltes crec que has marcat massa la meva vida, i tu ni tan sols ho saps.
Et demano, siusplau, que algun dia tornis, per poder començar de 0.
Perdona per ser tan dèbil i patètica, però una vegada vaig sentir que mereix lluitar per les persones que valen la pena i si tu no siguessis una d'elles, no voldría fer-ho.
Siusplau, perdona'm per no ser tan forta com tu.
Per favor, torna.
