No t'ho he volgut dir perquè tenir por està mal vist.
És com de covards.
I no vull pensar que estic sent covard.
Sé que t'ha de sonar estrany tant canvi en el meu comportament... has de pensar que estic boja o alguna cosa així.
I no t'equivoques.
M'estic tornant boja.
I això em fa por.
Em fa por acostumar-me a tu i que un dia em desperti i no estiguis.
Em fa por fer-te un lloc en el meu cap i que un dia aquest lloc l'hagi de omplir de tristesa.
Tinc por, pura por.
I crec que no hi ha cap paraula o acció que ho hagi de canviar.
Simplement hauré de viure amb aquesta por...només dóna'm temps.
Publicat a: Reflexions
Sigues el primer a qui li agrada això.