Ets capaç de treure el pitjor de mi (i jo incapaç de treure de tu el millor).
Amb tu la nena bona es torna noia dolenta.
Sense tu la noia bona es desespera per no poder ser dolenta (amb tu).
Pots fer que associï, inconscientment però amb malícia, cada cançó que escolto a un segon del minut, del dia, del mes, dels anys que vaig passar amb tu.
Que escrigui sincerament i amb el cor a la mà només per a tu.
I és que tu fas que planegi complots contra el món, lleis de conspiració per tal de que tu i jo estem junts,
Fas que ignori que hi hagi algú al món més que tu (que és que em fot, que ni tan sols existeixo jo quan estàs davant, o darrere, o al costat).
Que ets capaç de mirar-me amb els ulls del dimoni, que simplement amb la teva presència ets capaç d'enviar a la gent a l'infern ...
Que només de pensar en tu, si em mossego, em vaig a enverinar.
Fas que creixin sentiments (en el teu idioma "coses") que no estaven ni sembrats.
Em van ensenyar que el pitjor d'un vici no és el mal que et fa és el que et fa mal desprendre't d'ell.
I en aquests moments... TU ETS LA MEVA PUTA OBSSESIÓ!
